resenya 3

Títol: En el laberint

Autor: Àngels Ribé

Data o període: 1969 - 1984

Estil: art contemporani, conceptual

Descripció objectiva: L'exposició està dividida en 6 sales, i a cadascun

d'elles si troben diferents objectes o fotografies. La primera sala s'hi troba una obra de plàstic transparent de color groc, semblant a unes cortines de bany que formen un laberint, que aquest és el nom de l'obra. A la mateixa sala podem trobar l'obra de Acció al parc, un seguit de fotografies de nens en un parc jugant amb un tub de conducció d'aire. També trobem una última obre en aquesta sala que és un simple ventilador frontal a un plom penjat per un cordill i un llum que enfoca aquest.

A la seguen sala i trobem un seguit de fotografies amb moltes mides i formes, basades en la geometria.

La tercera sala i trobaríem una diapositiva i una frase que l'acompanya dins de una sala blanca i tancada.

La quarta sala trobem també un seguit de fotos però aquestes son més de parts del cos i persones.

La antepenúltima si troba un video d'ella dins un triangle i que s'ajup i s'aixeca.

La penúltima trobem un cordill situat a la cantonada de una paret i un foco que l'enfoca i forma un triangle.

I la última és vasa sobretot en imatges de la cara de persones.

Descripció subjectiva: Realment ella treballa molt amb la geometria i les imatges i “construccions” que fa són impactant.

Opinió personal: Em va cridar l'atenció la forma de fixar-se en coses mínimes i relacionar-les amb la geometria. I realment les fotos eren molt bones.

Situa la peça i l'autor en un context històric artístic:finals dels anys seixanta fins a mitjans dels vuitanta. Hi ha un gran desenvolupament de l'art contemporani i a finals dels anys seixanta es fa evident un canvi de model estètic que serà fonamental en l'aparició de noves maneres de concebre la pràctica artística.

Discurs de l'artista i biografia: Àngels Ribé (Barcelona 1943) es una artista conceptual catalana, considerada una de las més rellevants de l'art conceptual dels anys 70. Va començar la seva carrera el 1969, quan es va traslladar a París i va començar a crear peses, escultures i instal·lacions conceptuals. Posteriorment es va traslladar a EE.UU, on va viure uns mesos a Chicago abans d'anar-se'n a viure a Nova York. Va tornar a Barcelona el 1980.

ressenya 2

Títol: De paso

Autor: Natascha Sadr Haghighian

Data o període: 2011

Estil: art contemporani, instal·lació

Descripció objectiva: Està situada a la part interior de la capella, dividida en dos, un part la de la maleta i l'ampolla d'aigua i l'altre de la font.

Descripció subjectiva: A la sala principal de la capella hi ha un seguit d'altaveus disposats a les parets, per aquest surt un soroll que és proporcionat per una ampolla de plàstic que té aigua a l'interior i al costat té una maleta amb un mecanisme que fa moure l'ampolla i reproduir el so mitjançant un micro.

A la segona part de l'exposició trobem una font tota empaperada per catàlegs de l'IKEA volent expressar que amb una cosa comuna com l'IKEA és construeix qualsevol cosa, i al cost una foto antiga amb una gent omplint garrafes d'una font, comparant-la amb la realitat.

Opinió personal: Quan vaig entrar no entenia d'on venia el soroll, ni quna vaig sortir ho vaig descobrir, més tard m'ho van explicar i vaig trobar que era una forma divertida de fer servir objectes quotidians i crear una obra.

Situa la peça i l'autor en context històric: Sorgeix a propòsit d'una reflexió sobre la transformació que s'inicia arran de la reunificació d'Alemanya el 1989, i es basa en la construcció cultural i el consum, que per ell van lligats.

resenya 1

Títol de l'exposició:Schokoladenmeer(Mar de xocolata)

Nom de l'autor: Dieter Roth

Data o període: 1970

Estil: Escultura.

Descripció objectiva: Pastilles de xocolata lindt, forman columnes les que s'aguanten dretes, ja deteriorada i corcada amb paper mecanografiat groguenc també una mica deteriorat pel temps, a tires i repartit entre la xocolata. Situat sobre una superfície de fusta i cobertes amb un vidre.

Descripció subjectiva: El fet de jugar amb la xocolata i l'escriptura entenc que ell vol demostrar que una obra d'art també canvia amb el temps, de la manera de veure-la i d'interpretar-la, i el fet que no vulgui que la modifiquin, sinó deixar-la deteriorar per si sola ajuda a veure el pas del temps de l'obra. I que finalment, també, només queden les paraules o l'escriptura.

Opinió personal: És una obra que realment m'ha atret pel fet de ser de xocolata i que l'autor penses en xocolata, una cosa tant quotidiana, per fer una obra d'art tot sabent que es deterioraria amb el temps i que canviaria de forma. També m'ha sobtat el fet que la xocolata arribà un dia que només quedarà pols i quedaran les escriptures com a seguiment de l'obra d'art.

Situa la peça i l'autor en un context històric artístic: Va fer-se els anys 70, una època de revolucions, canvis, crisis i guerres, i els artistes comencen, també a revolucionar-se mitjançant l'art.
Discurs de l'artiste i biografia: 21 d'abril al 5 de juny 1998, va ser conegut per utilitzar menjars podrits. La seva manera de treballar, fosca i obsessiva el diferenciava de molts dels altres artistes. Va ser dibuixant i gravador expert, els seus dibuixos i gravats representaven la seva energia salvatge.