planeta Bellera

Procés de planeta banyera i stage al MACBA.


Vaig començar planeta bellera amb el grup de “Besat en petons”, però per qüestions d'organització i de grup vaig deixar-lo i em vaig afegir a “Inhòspites”.

Quan vaig ajuntar-m'hi la idea ja la tenien en Roc i la Júlia, però faltava desenvolupar-la molt, i saber com fer el joc. Així que ens vam arromangar les mànigues i mans a la feina, a jugar i modificar-lo (tot i que potser hi havia dies més que d'altres...), fins que amb un cop de sort vam anar a parar al MACBA.

Allà vam poder exposar el nostre joc, que, desprès de donar-hi voltes de cap i de full vam decidir que per exposar la nostre crítica juganera utilitzaríem la foto inicial que havíem ensenyat per tal de desenvolupar el joc i que amb el que els subjectes ens havien anat explicant i modificant la informació nosaltres crearíem unes fotos com a continuació de la primera tot deteriorant-la. I així ho vam fer amb dos fotos, dos rengleres.

Amb aquest projecte em pogut també afirmar la nostre crítica. Ja que amb una informació inicial que passa de persona en persona es modifica el producte i en canvia el resultat final.

Estar en el MACBA, ara que m'ho miro des de fora, ha sigut un “xollu” i em tingut a mà tot de material que té aquest. I poder veure la biblioteca o jugar amb paraules em va encantar. Però com ja es va parlar va faltar l'organització, i poder treballar cada grup més amb el seu projecte, potser el millor hauria estat girar la setmana, començar per els tallers i dijous i divendres fer projecte i l'exposició d'aquest. Però sort que dels errors se n'aprèn i que ens ha servit per lluitar contra rellotge i espavilar-nos en el poc temps.

Proves de fotomontatge

En aquest fotomontatge he volgut posar una posata de sol, ja que em recorda i em transmet tranquilitat i això és el que podria arribar a transmetre l'edifici.

 

Pluja d'idees

• Fent tot de quadres, rectes, cercles, corbes de colors sense fer cap dibuix en concret amb un fons blanc.
• Un bosc fantàstic i abstracte, amb molts tons verds i flors gegants de color cridaner. El cel de colors lilosos i blavosos fent esquitxos i punts.
• Fent com si fos una peixera però a l'interior hi ha objectes que són els peixos i les plantes marines són també objectes o diferents materials.
  Ex. Amb globós desinflats fent de peix globós. Un ganivet un peix espasa, les algues poden ser roba estripada...
• Tot esquitxat amb pinzellades i sense cap pintada correcte. De tots colors, de més clars i més foscos i barrejant-los entre ells. I per donar un petit toc, puntets grossos i petits de color platejat.
• Empaperant tot l'institut amb còmics (un còmic concret o molts de diferents).  
• Fent com si les parets fossin telaranyes.

Resseny 4

Títol: Sant Sopar.

Autor: Organització CIT.

Data o període: Maig del 1973.

Estil: Art conceptual.

Descripció objectiva: És una acció col·lectiva volent representar el Sant Sopar. Amb 13 artistes, 12 homes que figuren els 12 apòstols i una dona al mig que figura Crist, situats al mig del carre de l'antic Granollers.

Descripció subjectiva: És una crítica del sant sopar, ja que a simple vista semble gent reunida al voltant d'una taula, però fixant-se bé és veu que representen el sant sopar, col·locats amb una posició concreta i destacant Crist, posant l'única dona al mig. El fons veiem la creu d'una farmàcia que sembla ser que és fet expressament per remarcar més el Sant Sopar.

Opinió personal: Em va cridar l'atenció el fet d'agafar una obra tan coneguda i representar-la en persona tot jugant amb la crítica artística del moment i ubicant-la al mig del carrer.

Situa la peça i l'autor en un context històric artístic: Acabant la dictadura i en un període de trencament de les disciplines tradicionals. Aquesta obra, en concret, va ser una prova de la reivindicació i la ironia de l'època.

Discurs de l'artista i biografia: 

resenya 3

Títol: En el laberint

Autor: Àngels Ribé

Data o període: 1969 - 1984

Estil: art contemporani, conceptual

Descripció objectiva: L'exposició està dividida en 6 sales, i a cadascun

d'elles si troben diferents objectes o fotografies. La primera sala s'hi troba una obra de plàstic transparent de color groc, semblant a unes cortines de bany que formen un laberint, que aquest és el nom de l'obra. A la mateixa sala podem trobar l'obra de Acció al parc, un seguit de fotografies de nens en un parc jugant amb un tub de conducció d'aire. També trobem una última obre en aquesta sala que és un simple ventilador frontal a un plom penjat per un cordill i un llum que enfoca aquest.

A la seguen sala i trobem un seguit de fotografies amb moltes mides i formes, basades en la geometria.

La tercera sala i trobaríem una diapositiva i una frase que l'acompanya dins de una sala blanca i tancada.

La quarta sala trobem també un seguit de fotos però aquestes son més de parts del cos i persones.

La antepenúltima si troba un video d'ella dins un triangle i que s'ajup i s'aixeca.

La penúltima trobem un cordill situat a la cantonada de una paret i un foco que l'enfoca i forma un triangle.

I la última és vasa sobretot en imatges de la cara de persones.

Descripció subjectiva: Realment ella treballa molt amb la geometria i les imatges i “construccions” que fa són impactant.

Opinió personal: Em va cridar l'atenció la forma de fixar-se en coses mínimes i relacionar-les amb la geometria. I realment les fotos eren molt bones.

Situa la peça i l'autor en un context històric artístic:finals dels anys seixanta fins a mitjans dels vuitanta. Hi ha un gran desenvolupament de l'art contemporani i a finals dels anys seixanta es fa evident un canvi de model estètic que serà fonamental en l'aparició de noves maneres de concebre la pràctica artística.

Discurs de l'artista i biografia: Àngels Ribé (Barcelona 1943) es una artista conceptual catalana, considerada una de las més rellevants de l'art conceptual dels anys 70. Va començar la seva carrera el 1969, quan es va traslladar a París i va començar a crear peses, escultures i instal·lacions conceptuals. Posteriorment es va traslladar a EE.UU, on va viure uns mesos a Chicago abans d'anar-se'n a viure a Nova York. Va tornar a Barcelona el 1980.

ressenya 2

Títol: De paso

Autor: Natascha Sadr Haghighian

Data o període: 2011

Estil: art contemporani, instal·lació

Descripció objectiva: Està situada a la part interior de la capella, dividida en dos, un part la de la maleta i l'ampolla d'aigua i l'altre de la font.

Descripció subjectiva: A la sala principal de la capella hi ha un seguit d'altaveus disposats a les parets, per aquest surt un soroll que és proporcionat per una ampolla de plàstic que té aigua a l'interior i al costat té una maleta amb un mecanisme que fa moure l'ampolla i reproduir el so mitjançant un micro.

A la segona part de l'exposició trobem una font tota empaperada per catàlegs de l'IKEA volent expressar que amb una cosa comuna com l'IKEA és construeix qualsevol cosa, i al cost una foto antiga amb una gent omplint garrafes d'una font, comparant-la amb la realitat.

Opinió personal: Quan vaig entrar no entenia d'on venia el soroll, ni quna vaig sortir ho vaig descobrir, més tard m'ho van explicar i vaig trobar que era una forma divertida de fer servir objectes quotidians i crear una obra.

Situa la peça i l'autor en context històric: Sorgeix a propòsit d'una reflexió sobre la transformació que s'inicia arran de la reunificació d'Alemanya el 1989, i es basa en la construcció cultural i el consum, que per ell van lligats.

resenya 1

Títol de l'exposició:Schokoladenmeer(Mar de xocolata)

Nom de l'autor: Dieter Roth

Data o període: 1970

Estil: Escultura.

Descripció objectiva: Pastilles de xocolata lindt, forman columnes les que s'aguanten dretes, ja deteriorada i corcada amb paper mecanografiat groguenc també una mica deteriorat pel temps, a tires i repartit entre la xocolata. Situat sobre una superfície de fusta i cobertes amb un vidre.

Descripció subjectiva: El fet de jugar amb la xocolata i l'escriptura entenc que ell vol demostrar que una obra d'art també canvia amb el temps, de la manera de veure-la i d'interpretar-la, i el fet que no vulgui que la modifiquin, sinó deixar-la deteriorar per si sola ajuda a veure el pas del temps de l'obra. I que finalment, també, només queden les paraules o l'escriptura.

Opinió personal: És una obra que realment m'ha atret pel fet de ser de xocolata i que l'autor penses en xocolata, una cosa tant quotidiana, per fer una obra d'art tot sabent que es deterioraria amb el temps i que canviaria de forma. També m'ha sobtat el fet que la xocolata arribà un dia que només quedarà pols i quedaran les escriptures com a seguiment de l'obra d'art.

Situa la peça i l'autor en un context històric artístic: Va fer-se els anys 70, una època de revolucions, canvis, crisis i guerres, i els artistes comencen, també a revolucionar-se mitjançant l'art.
Discurs de l'artiste i biografia: 21 d'abril al 5 de juny 1998, va ser conegut per utilitzar menjars podrits. La seva manera de treballar, fosca i obsessiva el diferenciava de molts dels altres artistes. Va ser dibuixant i gravador expert, els seus dibuixos i gravats representaven la seva energia salvatge.