Planeta Bellera

Procés de planeta banyera i stage al MACBA.


Vaig començar planeta bellera amb el grup de “Besat en petons”, però per qüestions d'organització i de grup vaig deixar-lo i em vaig afegir a “Inhòspites”.

Quan vaig ajuntar-m'hi la idea ja la tenien en Roc i la Júlia, però faltava desenvolupar-la molt, i saber com fer el joc. Així que ens vam arromangar les mànigues i mans a la feina, a jugar i modificar-lo (tot i que potser hi havia dies més que d'altres...), fins que amb un cop de sort vam anar a parar al MACBA.

Allà vam poder exposar el nostre joc, que, desprès de donar-hi voltes de cap i de full vam decidir que per exposar la nostre crítica juganera utilitzaríem la foto inicial que havíem ensenyat per tal de desenvolupar el joc i que amb el que els subjectes ens havien anat explicant i modificant la informació nosaltres crearíem unes fotos com a continuació de la primera tot deteriorant-la. I així ho vam fer amb dos fotos, dos rengleres.

Amb aquest projecte em pogut també afirmar la nostre crítica. Ja que amb una informació inicial que passa de persona en persona es modifica el producte i en canvia el resultat final.

Estar en el MACBA, ara que m'ho miro des de fora, ha sigut un “xollu” i em tingut a mà tot de material que té aquest. I poder veure la biblioteca o jugar amb paraules em va encantar. Però com ja es va parlar va faltar l'organització, i poder treballar cada grup més amb el seu projecte, potser el millor hauria estat girar la setmana, començar per els tallers i dijous i divendres fer projecte i l'exposició d'aquest. Però sort que dels errors se n'aprèn i que ens ha servit per lluitar contra rellotge i espavilar-nos en el poc temps.

Per més informació: http://inhospites.blogspot.com.es/

Vídeo.

El primer dia del MACBA a la segona tanda, 11:30, va venir una noia a parlar-nos de Vídeo MACBA que va consistir en fer un petit anàlisis de la imatge audiovisual a partir de curtmetratges que ens va passar.

• Rosler reads Vogue (1982) de Martha Rosler, en aquets obra ella mateixa es grava en una veu en off que va criticant d'una manera irònica la revista Vogue, també juga en posar músiques alegres i amb una lletra amb un sentit totalment contradictòria a la imatge.
• Boys meet girls on apareixen en tires imatges de nois i noies i van movent-se amunt i avall de tal manera que sembla una màquina de “tragaperras”.

Tot el que ens envolta és musica.

El tercer dia al MACBA vam fer un activitat com a introducció de l'art sonor. Vam començar fent sons amb la boca que podíem trobar en un poble o en una ciutat. Després vam fer servir qualsevol part del nostre cos que fes un soroll diferent i finalment amb qualsevol objecte que tinguéssim a mà.

Arxiu i documentació.

El mateix dimecres també vam anar a la biblioteca del MACBA, que jo en desconeixia l'existència, i ens van presentar tot el que podíem trobar allà i com funcionava una mica, i després vam poder anar a veure el gran “magatzem” de llibres. Em va semblar molt interessant i útil que el MACBA tingués una biblioteca, però m'hagués agradat que ens deixessin mirar una mica per la nostre conte i potser poder treure alguna cosa útil per el nostre projecte.


Interseccions.

El divendres, últim dia de MACBA, a primera hora vam fer aquest taller. Consistia que amb material escolar i d'oficina representar una paraula, com per exemple lleuger, que és la que vam fer la Júlia, en Roc i jo. Vam agafar una mandala i vam posar una tira d'esparadrap i amb un fil molt fi vam escriure sobre l'esparadrap LLEUGER i el fil que va sobrar el vam deixar penjant i després m'ho vaig lligar els cabells i m'anava movent lleugerament i això voleiava.

Va ser un taller que em va agradar molt, que des de una paraula poder-la passar a material i després posar-la en un lloc on per nosaltres ajudes en el context de la paraula. Però crec que ens hagués pogut ajudar alhora de exposar el projecte per tant m'hauria agradat fer aquesta activitat abans de presentar el projecte. 

Ressenya Volum

Títol de la exposició: Art&Lenguage

Autor: Allan McCollum
Data i període: 1987-1988, anys 80.
Estil: Contemporàni
Descripció objectica: Tot de quadres de molts colors, que semblen produïts de sèrie i que no tenen res a dins, són cadescún tot d'un color. 
Descripció subjectica: Si deixem a part el que es veu i ens endinsem una mica més veiem que l'autor aqui ens està fent eveident la incapacitat, es a dir, ens substitueix quadres per simples "troços" de fusta pintats d'un color sense cap imatge dins. Una altre cosa que juga l'artista és en el joc de semblar una producció en serie, però que no és, que estan fets un a un i pintats a mà una a un, i McCollum acabant la seva crítica ens explica que ell només pinta la part de dintre perquè diu: «Faig el mínim que s'exigeix a un artista, res més.»
Dibuix:

Opinió personal: Em va cridar molt l'atenció els colors per sobre de tot, i després les diferents critiques ens que s'ha bassat McCollum per desarollar aquesta obra. És molt impactant saber que estan fets uns per un.


Aleksandr Sokurov.


És una mostra cinematogràfica on trobem unes 3 películes vasades en la guerra de l'antiga Unió Suviètica. Vam passar a veure un petit fragment d'alguna de les seves obres, les quals en són 3 i de 10 -12 hores, sobrepassant els horaris de museu.

Són imatges exigents amb l'espectador i la seva duració, ja que són pel·lícules molt lentes perquè no acaba de passar mai res a les trinxeres. Van ser prohibides perquè es mostraven parts de la guerra que no interessava que se s'avesin.

Avui en dia se'l considera un dels cineasta més innovador.

• Spiritual Voices (1995) És un diari personal per explicar la vida d'unes trinxers militars.
• Confession (1998) Un fals documental del dia a dia d'un baixell militar rus.